traduce / translate / traducction

10.7.10

INCI DE CÀNTIC AL TEMPLE - Salvador espriu

INICI DE CÀNTIC AL TEMPLE


Ara digueu: "La ginesta floreix,arreu als camps hi ha vermell de roselles.
Amb nova falç comencem a segar
el blat madur i amb ell, les males herbes."


Ah, joves llavis desclosos després
de la foscor, si sabíeu com l'alba
ens ha trigat, com és llarg d'esperar
un alçament de llum en la tenebra!


Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa,
perquè seguíssiu el recte camí
d'accés al ple domini de la terra.


Vàrem mirar ben al lluny del desert,
davallàvem al fons del nostre somni.
Cisternes seques esdevenen cims
pujats per esglaons de lentes hores.


Ara digueu: "Nosaltes escoltem
les veus del vent per l'alta mar d'espigues".
Ara digueu: "Ens mantindrem fidels
per sempre més al servei d'aquest poble".

7.7.10

CANÇÓ DEL DESIG FARSANT - Josep Mª de Sagarra

Caminem sota els estels,
caminem, Maria;
ja han callat tots els bruels,
ja s'han fos tots els anhels
del dia.
Caminem pels empedrats
lluny del gris xivarri;
caminem enamorats
entre el pèl de tots els gats
del barri.
Jo ja sé que el teu instint
va segons les hores;
que jo sóc el quart o el quint;
que els teus ulls estan mentint
quan plores.
Jo ja sé el peuet lleuger
tots els punts que et calça.
També sé que moriré
i, Maria, també sé
que ets falsa.
Mes això no hi fa cap pes,
a les nostres vides;
i en el món poc que hi ha res
com filar entre bes i bes
mentides.
Nostres venes per l'engany,
poden ajuntar-se;
i pel teu neguit estrany
seré sempre un bon company
de farsa.


Josep M. de Sagarra
Obres completes. Poesia. Editorial Selecta.
Barcelona 1981 - Pàg. 304

AIGUA-MARINA - Josep Mª de Sagarra

Voldria, ni molt ni poc:
ésser lliure com una ala,
i no mudar-me del lloc
platejat d'aquesta cala;
i encendre el foc
del pensament que vibra,
i llegir només un llibre
antic,
sense dubte, ni enveja, ni enemic.
I no saber on anirem,
quan la mort ens cridi al tàlem:
creure en la fusta del rem
i en la fusta de l'escàlem.
I fer tot el que fem,
oberts de cor i de parpelles,
i amb tots els cinc sentits;
sense la por de jeure avergonyits
quan surtin les estrelles.
Comprendre indistintament
rosa i espina;
i estimar aquest moment,
i aquesta mica de vent,
i el teu amor, transparent
com una aigua-marina.


Josep M. de Sagarra
Obres completes. Poesia. Editorial Selecta.
Barcelona 1981 - Pàg. 649-650