traduce / translate / traducction

31.1.11

Día Mundial del Teatre – 27 de Març de 2007


 
Sa majestat Sheik Dr. Sultà Bin Mohammed Al Qasimi
Membre del Consell Suprem dels Emirats Àrabs Units
i Governador de Sharjah

Va ser durant els primers anys a l'escola que em vaig sentir fascinat pel teatre, aquest món màgic que m'ha captivat des d'aleshores. Els inicis foren modestos i només el considerava una activitat extraescolar més que m'ajudava a enriquir el talent i l'estímul. La consideració va anar més enllà quan em vaig comprometre com a autor, actor i director en una producció teatral de caràcter polític que va encendre la sang de l'autoritat del moment, la qual confiscà tot el que es trobava en el teatre i el va fer tancar davant els meus ulls.
Però el geni del teatre ja m'havia atrapat i no podia ser esclafat per les botes d'un grapat de soldats armats; així que, cercant refugi en el meu sentit comú, s'hi ancorà per revelar-me el poder immens que posseeix. Va ser aleshores quan l'essència del teatre em penetrà profundament, fent-me comprendre que és capaç d'influir en la vida dels pobles enfrontant-se a qui no tolera cap antagonisme ni discrepància.
El poder i l'esperit teatrals arrelaren profundament en la meva consciència durant els anys que vaig assistir a la universitat de El Caire; llegia amb avidesa tot el que es publicava sobre teatre i assistia als més diversos espectacles que pujaven als escenaris. En anys posteriors, he aprofundint en aquest presa de consciència, interessant-me pels diferents esdeveniments sobre el món del teatre en general.
La lectura, des de l'antiga Grècia fins als nostres dies, m'ha convençut de la màgia intrínseca dels diversos universos teatrals així com de la capacitat d'aquests per submergir-se en els solcs profunds de l'ésser humà i proclamar-ne els tresors que amaga. Així he enfortit la meva fe immutable tant en la força del teatre com a eina d'unió a través de la qual la humanitat pot expressar l'amor i la pau, com en el poder del teatre per establir nous canals de diàleg entre les diferents races, ètnies, colors i creences. És així com ha esdevingut per a mi un factor suplementari per tal d'acceptar l'altre tal com és, instal·lant en mi la convicció que el bé uneix la humanitat mentre que el mal la separa i que, si bé la lluita entre el bé i el mal són intrínsecs al món del teatre, la naturalesa humana sana tendeix al que és bo, legítim i honest.
Les guerres que han afligit la humanitat des de l'antigor sempre han trobat justificacions profundes en malèfiques intencions que no reconeixen la bellesa. El teatre aprecia la bellesa com cap altre forma d'art és capaç d'apoderar-se'n amb tanta fidelitat, car el teatre és el receptacle de les Belles Arts, mentre que qui no assaboreix la bellesa no pot assaborir la vida. El teatre és la vida.
Mai no s'han viscut uns temps com en l'actualitat quan constantment treuen el seu cap repugnant guerres per banalitats i discrepàncies doctrinals que priven d'una visió clara sobre els fets a la nostra consciència, la qual ha de fer vibrar la nostra responsabilitat.
Necessitem acabar amb els escenaris de violència i els assassinats indiscriminats. Amb aquestes escenes que han esdevingut habituals en el món d'avui i que només persegueixen la finalitat d'augmentar l'abismal distància entre opulència i pobresa, o bé epidèmies com el SIDA que ha debilitat grans regions del planeta a causa dels esforços per eradicar-la. I encara amb el sofriment causat per la desertització o la sequera, calamitats totes elles agreujades per l'absència d'un autèntic diàleg que faci possible un món millor i més feliç.
Atenció gent de teatre. No podem permetre que ens arrossegui la violència del temporal; que el fibló de dubtes i suspicàcies que ens aclaparen amb la pols que aixequen, no eclipsi la nostra visió clara; que el soroll de la divisió per mantenir-nos allunyats no impedeixi escoltar les nostres pròpies veus. De fet el diàleg no pot ser només un convenciment profund aplicat a formes d'art com el teatre, si no que ens ha de moure a plantar cara al mal temps per contrarestar els esforços dels que no deixen d'agitar la tempestat per dividir-nos. I hem de plantar cara no per destruir-los, si no per escapar de l'atmosfera contaminada que solca el camí de les seves borrasques. Hem de consagrar els nostres esforços a la comunicació i a l'establiment de relacions d'amistat entre les persones que es pronuncien amb decisió per la fraternitat entre pobles i nacions.
Nosaltres no som més que simples mortals, però el teatre esdevé immortal com la vida mateixa.